"Sant Jordi Confinat" de 3r A

"Sant Jordi confinat"

Hi havia una vegada un drac molt dolent que es deia Coronavirus. Aquest drac era molt, molt petit i tenia un germà que era molt gran i que va passar a España. Abans de passar per Espanya va començar per Xina i desprès va anar a Itàlia i va arribar fins a Espanya. 

Allà va començar a infectar molta gent i els sanitaris cavallers intentaven lluitar amb el drac que es deia Coronavirus, però el drac, seguia infectant a molta gent. Els sanitaris seguien treballant per fer una espasa vacuna per derrotar el drac però estaven desbordats perquè el drac Coronavirus era tan, tan i tan petit que no el podien veure. 

El rei i la reina van ordenar a tots els habitants del seu regne que es quedessin confinats i amagats a casa perquè el drac no els trobés. I tota la gent s'avorria perquè només podien sortir de casa per anar a comprar menjar, per anar el metge i per anar a passejar el gos. Els nens i nenes parlaven per aplicacions amb els seus amics i amigues de tot el que estava passant a fora de casa seva. 

Cada vegada el drac tenia més fills i per això, la gent havia de sortir al carrer amb mascaretes i guants.

Temps més tard els cavallers sanitaris van aconseguir la vacuna contra el drac Coronavirus per què ell i els seus fills anessin al cel per sempre.

I llavors tots els de l’Escola camins ho vam celebrar fent una festa tots junts i ens ho vam passar molt bé!!

I va ser així com els cavallers sanitaris li van posar la vacuna al drac anomenat Coronavirus i els seus fills van anar cap el cel per sempre.

Més tard, els cavallers sanitaris van trobar un germà que es va fer més gran i és deia Covid-19 i ens van dir que ens quedéssim de nou a casa. Cada dia estàvem més avorrits i avorrides confinats a casa… Però tots els dies, a les vuit, ens animàvem i sortíem als nostres balcons i finestres per aplaudir als nostres cavallers sanitaris. 

Així els dies van anar passant i va arribar el dia de Sant Jordi. Tots els nens i nenes de l’Escola Camins van sortir a les finestres a llegir un poema, que espantés el Covid-19. 

Quan van comunicar-nos que el dia 26 de abril podríem sortir una estona al carrer els nens i les nenes, quina il·lusió! Només podíem sortir una estona petita i amb una mascareta higiènica, mantenint la distància de 2 metres i, sobretot anar amb molt de compte perquè aquest drac ens podia atacar en qualsevol moment. 

El primer dia que ens van deixar sortir al carrer, jo estava a la plaça de casa, i vaig sentir un soroll molt estrany…….Era el drac que venia cap a mi!!! Quan el drac es va apropar, vaig lluitar amb sabó i el drac es va escapar. Jo vaig continuar gaudint del carrer.

La vida va continuar però era molt diferent. Havíem de vigilar perquè el drac Coronavirus ens podia tornar a atacar sense avisar. Les persones del poble es rentaven molt les mans, caminaven separades i, tot i voler abraçar-se i fer-se petons, van entendre que no ho podien fer perquè així el drac que es quedaria sense força, marxaria i guanyaríem.

Finalment, els científics savis van descobrir la vacuna per matar al drac Covid -19 i tots els que estaven malalts es van salvar. Però no tothom podia comprar aquesta vacuna. Calia que arribessin a les farmàcies de tots els pobles del món perquè sinó estarien en perill de tornar se a contagiar del drac Covid - 19.

I a diferència de la llegenda que coneixem, no hi va haver cap casament al final ja que com que era temps de confinament no se'n celebraven. 

Així que, com acaben moltes llegendes, tant sols falta dir... I tot això es tan veritat que potser mai no ha passat!

Nens i nenes de la classe de 3r A